Josep M. Puxan, amic

I ja en són quatre...

2011-11-06T18:12:00.002+01:00

Sí Puxan, ja en són quatre els anys d'ençà d'aquell "A reveure"...i passen ràpid, massa ràpid, pràcticament sense adonar-nos i sense posar l'atenció en allò que és l' important, com tu ens deies. Sí Puxan, continuem endavant en un moment de força complexitat a tots els nivells. Sovint penso què ens diries o quines serien ara les teves paraules per a fer-nos espavil·lar, per a posar-nos en

Quatre anys sense en Puxan

2011-11-06T07:59:00.002+01:00

Senyor, et donem gràcies pel Puxan, perquè darrera la seva senzillesa sempre hi vam trobar la persona capaç d’estimar i de confiar en Tu per donar-se als altres. Fes que, a prop teu, segueixi essent un referent ben viu per tots nosaltres. M Carme Gomà

No caduca

2010-11-05T09:23:00.000+01:00

En els darrers mesos hem dit adéu a persones de l´àmbit públic:el professor Joan Solà, el polifacètic Labordeta, el camarada Camacho. Són persones que no les he conegut personalment sinó per la seva obra, per les seves declaracions, pels seus fets, i les he admirat i les admiro i em sento una mica més orfe. Avui fa ja 3 anys que en Puxan va morir i per a mi continua essent un testimoni exemplar,

Ja fa tres anys...

2010-11-05T00:00:00.000+01:00

Puxan, després de tres anys d'absència, et volem dir com ens ajudes a no defallir en el seguiment de Jesucrist. Una aventura gens fàcil perquè fer atenció al que ens demana el Senyor, moltes vegades ens incomoda i se'ns fa difícil ser-li fidels. Podem continuar caminant amb l'ajut del seu mateix Esperit i d'un testimoniatge, com el teu, que ens encoratja i il·lumina el camí per on hem de seguir

Bona Pasqua!

2010-04-04T10:23:00.001+02:00

A tots els amics i amigues del Puxan que aneu treient el cap per aquí us desitjo una bona Pasqua! Estic segura que el Josep Maria, per allà dalt el cel, ha degut col.laborar a organitzar alguna trobada, discretament com sempre. Records, montserrat queralt

Dues fotografies inèdites

2008-11-15T20:05:00.003+01:00

Salva Clarós

Sempre hi serà

2008-11-10T17:53:00.000+01:00

Sempre hi serà ,sempre el recordarem ,aquell mossèn ,amic i company de jocs que teníem ,que en el any 1973 anava en pantalons curts i camisa de cuadres, deu meu! quin capellà!, i també en banyador! ,a la bassa de sant salvador de Torroella.. Si,si era ell en Josep Mª ,això es un record més de: Maitechu d'Abrera

Tot just fa un any

2008-11-05T23:36:00.000+01:00

Puxan, avui fa un any que ens vas deixar. El temps passa, però el teu record és ben viu perquè fins al final el que ens vas regalar va ser la teva vida i això ens va calar a fons. Gràcies pel teu testimoni de fe i de vida. M.Carme Gomà

Gràcies a tots

2008-10-18T09:46:00.001+02:00

Jo també l’estimava... però ell estimava més.... fa un any que penso que hauria de ser agraïda i expressar-me aquí però segueixo sen se paraules però vosaltres les aneu posant en aquest degoteig de textos que teniu la generositat de compartir i que m’omplen d’alegria quan els llegeixo i que em fan sentir més petita, però més plena.... i penso com n’era de gran ...i dono gràcies a Déu per

Una carta amb la llum del Josep Maria

2008-09-17T18:45:00.003+02:00

El Josep Maria cristià, apassionat per la germanor, amistós, servidor, fidel, programador, organitzador, treballador, sensible, proper, lliure, concret, alegre, senzill, profund, profeta, gratuït, detallista, atent a la vida, crític, promotor de servidors i apòstols, el Josep Maria home de fe i capellà de l’Església de Jesucrist, servidor del laïcat cristià organitzat en Moviments, home de

Ser consiliari a l'ACO

2008-09-03T18:27:00.003+02:00

Tot just havia canviat de parròquia, havia estat dotze anys a Martorell i arribava a Nou Barris, a la parròquia de Santa Maria Magdalena; encara no estava situat i ja em van telefonar demanant-me per fer de consiliari d’un grup de l’ACO. Jo, fins aquell moment només coneixia l’ACO de referència, o potser més que de referència, tenia companys capellans del meu grup de revisió de vida que ja n’eren

Josep Maria

2008-09-03T18:18:00.003+02:00

Queremos expresar nuestro sentimiento de dolor por la pérdida de Josep Maria. Para nosotros y nosotras, era también un compañero querido. Alguien que nos dio su hospitalidad, continuando una larga trayectoria de implicación de la Parroquia con el barrio. Para nosotros siempre fue una persona importante, con la que siempre coincidíamos en una gran cantidad de actividades sociales. Con quien

Aviat farà un any

2008-08-25T22:07:00.001+02:00

Aviat farà un any que se´n va anar el Josep Mª Puxan i encara no m´ho crec.Sóc una amiga de Martorell , on té molta gent que l´estima molt, com a tot arreu on va viure.El seu record em serveix per entendre que no pot ser que hi hagi destí o final previst per nosaltres, perque és impossible traçar un destí com el d´ell, quin sentit té que se´n vagi una persona així als 58 anys?.Els qui formeu

Talment és una vida, així fineix

2008-08-14T16:03:00.003+02:00

“Talis vita, finis ita”, deien els romans. Què més voldríem els cristians que la nostra vida després de ser cristiana acabés cristianament? Perdoneu-me la llatinada, però és el que se m’ha ocorregut en evocar la memòria del Josep Maria Puxan, el qual va morir el dilluns, dia 5 de novembre de l’any 2007, després d’una llarga malaltia de càncer, que ell va saber capejar sense permetre-li que el

Bona Pasqua!

2008-04-02T17:24:00.003+02:00

Aquests dies hem compartit en el nostre grup, l'escrit que en Puxan el nostre consiliari ens va enviar per e.mail el mati de Pasqua del 2007. On expresava la seva intensa vivència de Pasqua i la compartia amb tots nosaltres. Penso que és un testimoni molt especial, en la Pasqua 2008, que estem celebrant. El seu testimoni de fe

Amb alegria i esperança

2008-03-26T17:42:00.003+01:00

Som el grup de Revisió de Vida de la JOC, que vam tenir en Josep Maria com a consiliari aquests quatre darrers anys. Hem viscut moltes experiències al seu costat. Per aquesta Setmana Santa que la JOC va cel·lebrar com cada any a "la Capella", se'ns va demanar fer un testimoni per la pregaria del mati del divendres sant. Aquí us adjuntem el testimoni per si el voleu penjar al blog. Grup RdV

Sensació a l'arxiu històric

2008-02-13T17:02:00.001+01:00

Uns quants de l’arxiu històric (el grup de voluntaris que ens trobem cada dilluns a la tarda) hem començat a endreçar papers de l'habitació del Josep M., en la rectoria. La primera vegada que vaig entrar a l’habitació desprès de la pèrdua del Josep M. em va envair una sensació un xic estranya. Semblava com si ell s’hagués marxat de viatge el dia abans. Tots els papers endreçats, separats en

Josep M., et trobem a faltar

2008-02-13T09:32:00.000+01:00

Aquest any la missa del gall a la nostra comunitat ha estat molt especial. La primera sense el Josep Maria. Semblava que en qualsevol moment sortiria de la sagristia, amb aquell jersei marró, una mica gastat poder, i ens desitjaria un bon Nadal amb un somriure franc i sincer. Però no va passar. Quan va ser l’hora de començar la celebració ningú sortia de la sagristia, i un xic de nostàlgia ens va

Josep M. Puxan, un bon amic

2007-12-16T20:24:00.000+01:00

Ja ho sabíem, que estava malalt. Tenia un càncer amb metàstasi, que s’anava medicant amb un nou tractament. Amb sornegueria, explicava que es prenia un parell de pastilles pel càncer i una dotzena més pels efectes secundaris d’aquestes pastilles. Però anava fent. L’aturada cardíaca del dilluns 5 de novembre ens va deixar tots ben parats i amb la necessitat de plorar-lo col·lectivament. No hi va

Una amistat per a tota la vida

2007-12-09T19:19:00.000+01:00

Nosaltres vam conèixer el Josep Maria a les colònies de Sant Salvador de Torroella als anys 70, quan ell era un jove que volia ser capellà, i nosaltres unes nenes. Al cap dels anys, i després d’haver fet camins molt diferents, vam retrobar una amistat d’adults que hem conservat tota la vida. Un parell de vegades a l’any, ens trobàvem per sopar i xerrar de qualsevol cosa. Recordem amb afecte el

"Curas" com tu mai no s'esborren...

2007-11-28T19:11:00.000+01:00

Josep Maria, fa molt de temps que ens coneixem, quan jo feia de responsable de grups de confirmació del nostre "arxiprestat Trinitat-Roquetes". En aquest temps vaig viure amb intensitat la força de l'Evangeli, tu amb l'exemple donaves força al meu treball, deixant fer, però sempre atent al més petit detall. Saps molt bé que van ser uns anys meravellosos i d'esperança. No estàs amb nosaltres,

La zona de Nou Barris sempre et tindrà present!

2007-11-27T20:51:00.000+01:00

Som el Comitè de zona de l'ACO de Nou Barris i des d’ aquí volem fer un petit homenatge al nostre estimat Josep M. Puxan. Ara que ja fa uns dies que ens ha deixat podem dir que pensar en ell ens produeix un sentiment d’enyorança,de pau, de tranquil·litat, de goig, de gratitud per haver-lo conegut i compartit amb ell les nostres vides. Ha estat molt gran la empremta que ens ha deixat amb la seva

Una paraula amable i esperançadora

2007-11-27T19:41:00.000+01:00

Recordar Josep Maria Puxan vol dir tenir-lo com a exemple de servei als homes i dones i a l'Església. En tenim molts detalls i anècdotes, d'ell. Però ens quedem amb una: la seva paraula sempre amable i sobretot esperançadora. ¡Gràcies per tot el que ens has donat! Carmen-Santi

50è. aniversari casament Miquel i Carmen

2007-11-25T20:43:00.000+01:00

Benvolguts, Estava dubtant a enviar-vos un escrit que va fer el mes passat en Puxan en motiu del 50 aniversari de casament dels meus pares. Com veureu en Puxan ha mantingut una relació amb la meva mare arrel de les colònies de Martorell. Pensava que era molt personal, però al final m'he decidit a compartir-lo amb tots vosaltres. Adreço una foto d'en Puxan i la mare a l'aniversari del la parròquia

Sempre a primera línia...

2007-11-25T20:35:00.001+01:00

Era un 20 d’agost del calorós estiu de 1949, segurament a les acaballes de la postguerra però encara amb “cartilla de raccionament”. La Quimeta ( la nostra mare ) anava de part, ja sense mare l’assistia al carrer Bruc la llevadora i la seva germana gran. Al menjador, segurament fumant cigarrets, en Jaume ( el nostre pare ) i el seu cunyat i amic en Pepe.La

Un sopar emotiu

2007-11-25T20:17:00.000+01:00

Ja ens hem vist. El passat 22 de novembre, ens vam trobar una cinquantena de persones (alguns dels seus germans, companys capellans, gent de l'ACO i de la JOBAC, del barri...) a l'escola de l'Infant Jesús, a Gràcia, per recordar en Josep M. La veritat és que va ser un acte molt senzill: un sopar fred, un "powerpoint" (que podeu baixar-vos d'internet des d'aquest mateix bloc), un compartir

Germà divertit i espontani

2007-11-20T23:18:00.000+01:00

Com estava anunciat, vam aplegar-nos al Casal de Rubí més d'una vintena de companys preveres del Josep Maria Puxan. Com va dir el Pep Soler, el record amical tenia la millor expressió en l'Eucaristia que compartíem, com tantes vegades havíem celebrat junts. El relat dels deixebles d'Emaús ens aproximava a l'espiritualitat del Puxan que ha estat per a tots els qui l'hem tractat, un amic que ens

En Puxan, el nostre amic i consiliari

2007-11-20T22:24:00.001+01:00

Ens costa d’acceptar, però en Josep Maria ja no és entre nosaltres. La nostre petitesa humana ens fa sentir en aquest moment més orfes, tot i que creiem que ell ja gaudeix de la plenitud de Déu. El grup d’ACO, hem compartit la vivència del seu acompanyament al llarg de tants i tants anys. Veiem que ens és difícil poder expressar des de la paraula, tot el que hem

En acabar el curs, un agraïment molt especial!

2007-11-20T19:00:00.000+01:00

Hola us envio l'editorial publicada en el Full Parroquial de la nostra parròquia de Santa Engràcia i escrit pel propi Josep M. i que va sortir el passat mes de juliol. Espero que la trobeu interessant. Gràcies, Carles Benito El mes de juny que tot just hem acabat, és un mes d’avaluacions i revisions, mirar enrere, com ha anat el curs, en què podem millorar. És un temps de celebracions, quasi

Gelat de torró de Josep M. Puxan

2007-11-20T18:53:00.000+01:00

La família Puxan, que quasi tots els estius ens reunim per dinar a Canet de Mar, gaudíem d'un gelat de torró que preparava cada any en Josep Maria. Jo en conservo la recepta que em va escriure, i ara que ve Nadal, podem guardar un d'aquests torrons de xixona (que triguen tant a caducar) per fer-ne gelat a l'estiu. Fórmula 1 ½ litre de crema (potax, royal...) Una vegada feta, no cal deixar-la

Un no sé què

2007-11-16T12:48:00.000+01:00

A aquestes alçades em penso que no desvetllo cap intimitat si us dic que m’he tornat molt descreguda, sobretot pel que fa a tot el tema de les religions i especialment la nostra, la catòlica. Però tampoc és cap secret que durant força anys vaig pertànyer a allò que en diuen “un moviment de cristians de base” i, concretament, a la JOBAC (Joves Obrers de Barris i Ambients Cristians, tot i que

"Una forta abraçada"

2007-11-16T08:07:00.000+01:00

Aquests dies som molts els que et recordem, que volem reviure el teu testimoni. Aquesta setmana hem rellegit les teves cartes, els teus mails. Cap paraula és buida; cada frase, un sentiment; cada escrit, un alè d'esperança. El dilluns de Pasqua ens escrivies: “Visc una pau especial. El goig d'una Setmana Santa plena de vida. Sentint-me molt a prop de moltes persones que físicament no estàvem

Un mossèn que repartia vi

2007-11-15T20:10:00.000+01:00

Tot va començar ja fa uns quants anys, (mes de trenta), quan va aparèixer per Martorell un mossèn amb pantalons curts i samarretes i camises llampants, que a més repartia vi. Van ser uns anys intensos per la parròquia, es van donar embranzida a un munt d’activitats i s’ en van crear de noves, missa d’ infants, catequesis, el moviment escolta, les colònies d’ estiu, la JOBAC.....Uns eren

Un missatge sonor

2007-11-14T11:58:00.000+01:00

He fet aquesta petita contribució recordant en Josep Maria Puxan. http://marcdesanpedronline.blogspot.com/2007/11/el-traginer-d_4063.html Crec que ha estat una persona excepcional. Salutacions. Marc

Singular, auster, humà...

2007-11-14T11:53:00.000+01:00

En Jordi i jo vam fer de cuiners en els campaments de pas a segona etapa de la JOBAC l'agost de 1991. En Josep Maria Puxan va ser el consiliari del campament. Ens vam fer un fart de treballar i això que eren vacances! L'alegria, el bon humor i la mà sempre a punt per ajudar són els trets que vam descobrir en aquest capellà singular, auster, humà... Va ser un privilegi conèixer en Josep Maria, la

En Puxi o el Puchi

2007-11-13T10:44:00.000+01:00

així és com anomenàvem al Josep Mª els membres del secretariat de la JOBAC. Em consta que no erem els únics. Vaig tenir la sort de compartir amb ell molts trobades i moltes anades i vingudes en els seu "4 llaunes". Llavors, malgrat la meva responsabilitat en el moviment, era molt jove. Tot i la meva incapacitat juvenil per descobrir la dimensió real del missatge que ens transmetia, si que era

A reveure!

2007-11-12T08:10:00.000+01:00

Aquest ha estat un "engany" consentit, Josep Mª. Què et pensaves, que ens crèiem allò de les pastilles miraculoses que t'havien aturat la malaltia? Res de res, noi. No volies que ningú patís per tu però, fins a quin punt calia calcular o preveure-ho tot tant? Et trobarem a faltar, et trobaré a faltar i molt! Hem tingut un temps llarg de relació, tot unprivilegi.Ja de nena, a Sant Salvador de

Record de Josep M. Puxan

2007-11-11T20:10:00.000+01:00

Has fet el darrer viatge davant l’ordinador, treballant, com sempre. Què escrivies? Potser el resum d’una reunió, la preparació d’una trobada o alguns apunts per a la propera celebració eucarística de la parròquia. Amb fe, austeritat i ordre, dia a dia i any rera any has fet una gran feina: a les parròquies, a la JOBAC, a l’ACO i molts més llocs. Gràcies pel teu testimoni quotidià i pel teu

El gest el necessito més jo que no pas tu

2007-11-10T23:25:00.000+01:00

Josep Maria, Has marxat sense avisar prou, i m’he quedat a dins alguna paraula, potser ha mancat una mirada incondicional i sincera, o un cop a l’espatlla, breu, però suficient per l’austeritat que gastaves. Reconec que el gest el necessito més jo que no pas tu. Et vas fer discretament present com Jesús als deixebles caminant cap a Emaús. Compartir unes galetes o carregar plegats un camió ha

Joia i festa a desdir...

2007-11-10T23:16:00.000+01:00

Hem compartit la fe, l'amistat, la feina, la festa i finalment la malaltia. Encara sembla que et sento dient-me, una setmana abans de morir, no pateixis que estic la mar de bé. De fet ha sigut durant la malaltia quan hem parlat més, tu sempre amb to positiu i serè, convivint amb ella sense cap queixa ni retret. Gràcies pel teu testimoni de fe i de vida! Has deixat una empremta que no s'esborrarà

Se fue Josep M. Puxan

2007-11-10T12:32:00.000+01:00

Hoy me he enterado de que Josep Maria Puxan nos ha dejado. Seguramente ninguno de vosotros lo conocia. Josep Maria era el parroco de la iglesia de Santa Maria Magdalena del barrio de Roquetes en Barcelona, donde naci y me crie. Josep Maria era una persona amable y sencilla amante de la naturaleza y gran caminante. Durante muchos años hemos compartido algunas excursiones y salidas con los chicos

Era de esperar

2007-11-10T12:30:00.000+01:00

El otro dia cuando escribia la entrada sobre Josep Maria Puxan, me vino a la mente una anecdota que me sucedio hace años. Estaba yo de vacaciones en un camping cuando derepente me veo a Josep Maria Puxan con unos niños y una mujer. Los niños le llamaban papa y la mujer pues lo trataba como su marido. Yo estaba tan alucinado que no supe como reaccionar asi que me escondi y guarde el secreto. Meses

L'empremta que ha deixat en el moviment veïnal

2007-11-10T10:53:00.001+01:00

M'hagués agradat assistir a l'acte de comiat d'en Josep Maria. Com passa moltes vegades coincideixen coses en un mateix dia i una mateixa hora. Això hem va passar el dimecres 7 de novembre. Hem sento amb comunió amb tots els que hi éreu. Se de l'empremta que ha deixat a Nou Barris i sobretot en el moviment veïnal. Un record profund i un exemple a seguir. Manel Andreu

Aconseguir que fóssim millor persones

2007-11-09T08:11:00.000+01:00

Ahir al funeral del Josep M em passàven pel cap com fotografies d'aquells temps ara ja força llunyans. Tenien l'encant de les fotos antigues, d'un tó una mica sípia, en les que a vegades ja no es reconeix un mateix ni reconeixes els altres.......crec que , sense nostàlgies ni enyors, van ser bons moments viscuts amb alegria i intensitat. Vem tenir la sort de disfrutar de companys de fatigues com

Puxan, com ets!

2007-11-08T15:45:00.000+01:00

Josep Maria Puxan, com ets!Ens has portat ben enganyats! "Tot va bé!", "No, si jo em trobo bé!" "M'han fet moltes proves, però res, torno a casa!". "El Pere Carulla es pensava que jo no podia fer res i vaig fent... Quan em canso m'estiro una mica i prou".I has mort davant de l'ordinador, després de celebrar l'Eucaristia. Això de l'ordinador sí que té gràcia... A tu que les noves tecnologies no

Gràcies per haver-nos estimat tant!

2007-11-08T15:11:00.000+01:00

Amb en Josep Maria ens vam conèixer quan jo era una nena, ara fa més de 35 anys.Ha estat el meu professor de català, monitor de colònies, company del Pirineu,cmpany del secretariat de la JOC, consiliari del grup de l´ACO i sobretot amic. Des que ara fa uns anys vivíem lluny un de l´altre mantenìem la nostra relació quan jo m´escapava a Catalunya i sobretot via email: una setmana un, una setmana l

Un capellà treballador

2007-11-08T15:10:00.001+01:00

Benvolguts companys de L'Agulla, sóc en Francesc Romeu i us vull agrair la vostra rapidesa i el vostre gran encert en fer memòria del nostre bon company Josep M. Puxan. Un dels capellans més treballadors que he conegut mai! Ja sabeu que els grans mitjans de comunicació no en diran res, però el que és més bonic és que els més petits us en feu ressò. Moltes gràcies perquè aquesta nit és com si

Un gran consiliari

2007-11-08T15:08:00.000+01:00

Bon dia. Jo dono dono gràcies a Déu per l'oportunitat de sentir-me acompanyada pel consiliaris dels nostres moviments. En Puxan un gran consiliari.Una forta abraçada a 9Barris.Marta Digón

El Puxan

2007-11-05T22:02:00.000+01:00

Potser és una mica poc respectuós, però nosaltres sempre l'havíem anomenat així, "el Puxan", ni mossèn, ni nom de pila... Puxan a seques.Ha mort al peu del canó. L'han trobat davant l'ordinador.A l'Agulla podeu llegir un petit homenatge i un escrit seu.Descansi en pau.Maria Escalas

Puxan al cel

2007-11-05T22:00:00.000+01:00

Fa poca estona que m'he assabentat de la mort de Josep Mª Puxan, capellà i consiliari de la JOC i l'ACO, una persona interessantíssima que descriuen avui tan bé des del bloc de L'Agulla (on reprodueixen dos articles sobre ell) i que precisament vaig veure per darrera vegada en un funeral, aquest agost. No en dic res més amb la condició que llegiu aquests tres lincs, com una mena de pregària de

Cap al cel menjant xocolata

2007-11-05T14:57:00.000+01:00

A l'Agulla estem de dol. Se'ns ha mort un bon amic, en Josep M. Puxan, capellà i rector de la parròquia de Santa Engràcia, a Nou Barris, Barcelona. Consiliari de l'ACO i de la JOC. La notícia és molt recent i estem encara força commocionats. En Josep M. patia un càncer, ja fa temps. Havia reduït activitats però continuava al peu del canó. Ell i la medicació brutal que prenia. De fet l'han trobat

Un mes sense rector

2007-11-05T14:00:00.001+01:00

La nostra comunitat de Santa Engràcia ha viscut durant un mes l’absència obligada del rector, a causa d’una operació quirúrgica una mica complicada, però ja prevista des de feia un cert temps. Actualment, de manera habitual, en aquesta parròquia el rector viu sol a la “rectoria”, cosa que vol dir que, habitualment també, és ell qui obre la casa al matí, abans de missa, i la tanca al vespre quan s

Des dels 50 anys, mirant endavant!

2007-11-05T14:00:00.000+01:00

Quan un dia mires el camí que has fet, t’adones de la diversitat de coses que has viscut; dels diferents moments de la teva vida; de com has anat vivint unes responsabilitats i deixant-ne unes altres; de com una época has dedicat unes energies a un estil de compromisos i unes èpoques a uns altres. Et fas conscient de com la mateixa vida, l’edat, les forces físiques, l’experiència o inexperiencia