Hola company, quant de temps sense les teves ximpleries, sense la teva xocolata, sense les teves reflexions. Van passant els anys i la vida continúa, amb alegries i neguits, amb sorpreses, records, trobades i desacords, però al capdavall vivint intensament cada minut, cada dia fins que arribi el moment en què ens tornem a trobar a la casa del Pare.
Sembla que va ser ahir però ja són setze anys i com cada aniversari, al grup de revisió de vida et recordem, pensem en tu, en les teves paraules, en com ens feies suport i et preocupaves de nosaltres.
Gràcies amic, gràcies Josep Maria.
José Antonio Ruiz
