 |
| El grup a Reixac, el 2017. Amb en Pep Soler com a consiliari |
Fa uns dies ens va deixar en Josep Rius, el mossèn de Reixac que tants anys ha estat vinculat a l’ermita de Sant Pere.
Amb el meu grup d’ACO hi pugem cada any a l’ermita a fer un recés. Deu ser ja cosa de costum —tot va començar amb el Puxan, tot i que ja he perdut el compte dels anys. Tants anys que després d’ell, hem tingut en Pep Soler com a consiliari fins que també ens va deixar, i més tard l’Anun Giménez.
Total, que fa una pila d’anys que anem a Reixac! I quan el nostre grup es va fusionar amb l’altre grup de Sant Andreu, vam acabar canviant-nos el nom i ara som el Grup Reixac. No cal dir que la vinculació amb aquell indret és ben fonda.
Però avui no vull parlar tant dels llocs com de les persones que han passat per les nostres vides. En Josep Rius, erudit, estudiós dels evangelis, pagès del jardí i de l’hort de Reixac; i en Josep Maria Puxan, proper, actiu, atent, treballador incansable, arrelat al moviment obrer. Tots dos, cadascun a la seva manera, han estat una finestra oberta a una manera d’entendre l’Església. I tots dos, per a nosaltres, han estat una descoberta.
Però, amb el vistiplau de Mossèn Rius, voldria parlar del Josep Maria. Amb el Puxan hi tenia una proximitat especial: les xerrades, les confidències, la muntanya, els projectes compartits a la Jobac i a l’ACO... tot això ens va fer caminar junts durant molts anys.
I igual que fa anys d’aquella primera pujada a Reixac, aquest passat 5 de novembre també ha fet anys que el Puxan ens va deixar —divuit ja. Se’n va anar un amic, aquell confident que ens ajudava a llegir la nostra vida amb les nostres pròpies eines.
I mira tu com devia ser d’intens aquell vincle, que tants anys després encara celebrem el regal d’haver-lo conegut i d’haver compartit tants moments amb la seva saviesa socarrona. I ho recordem d’una manera ben seva: amb unes postres de xocolata a la reunió més propera al dia que ens va deixar, aquella xocolata que tant li agradava. I mentre puguem, seguirem celebrant, no pas la seva mort, sinó l’amistat que ens va regalar.
Gràcies Josep Maria
 |
| El grup amb Josep M. Puxan |
 |
| Josep Rius amb Pep Soler |
