Els teus amics i amigues, feligresos, veïns, familiars, companys, et recordem vivament. I volem aprofitar aquesta eina per compartir moments, experiències, records... de tot allò que ens has aportat.

dilluns, 4 de novembre del 2024

Ja són disset anys!

 Senyor, convertiu el nostre dol en joia”. (Ester 4,17) Puxan, perquè aquesta pregària es faci realitat necessitem l’ajut del Senyor i dels que viviu amb Ell!

Avui, especialment, et recordem!

M. Carme Gomà

diumenge, 12 de novembre del 2023

Et trobem a faltar

Hola company, quant de temps sense les teves ximpleries, sense la teva xocolata, sense les teves reflexions. Van passant els anys i la vida continúa, amb alegries i neguits, amb sorpreses, records, trobades i desacords, però al capdavall vivint intensament cada minut, cada dia fins que arribi el moment en què ens tornem a trobar a la casa del Pare.

Sembla que va ser ahir però ja són setze anys i com cada aniversari, al grup de revisió de vida et recordem, pensem en tu, en les teves paraules, en com ens feies suport i et preocupaves de nosaltres.

Gràcies amic, gràcies Josep Maria.

José Antonio Ruiz

dimecres, 8 de novembre del 2023

"Que l'esperança us ompli d'alegria." (Rm 12,12)

 Aquest és el lema del 70è aniversari de l'ACO que vam celebrar tot donant-ne gràcies a Déu. Aquesta esperança i alegria feta servei és la petjada que va deixar el Puxan que avui li agraïm i el recordem.

           M. Carme Gomà Graell

dissabte, 5 de novembre del 2022

Quinze anys

 (Montserrat Queralt)

Ja fa quinze anys que no t'escric emails els diumenges al matí, ni que no puc llegir els teus....un diumenge tu , un diumenge jo....així ho vam establir sense dir-nos-ho....i ara, en la teva absència i d'una manera menys sistemàtica, et recordo sovint quan em plantejo un compromís, quan vaig al Pirineu, quan penso en  Nou Barris, quan trobo el silenci i sobretot quan vull ser coherent i no me'n surto. Et recordem, Josep Maria.

Puxan, continues fent-nos viure l'Evangeli!

 (Carme Gomà)

«Jo soc el Camí, la Veritat i la Vida» (Jn 14,6). Tot fent camí, si nosaltres som fidels a la veritat, la vida que viurem i farem viure estarà amarada de l’Esperit de Jesucrist i escamparem llavors del seu Regne!

 

“SEMBREM GRANS DE MOSTASSA AVUI”. (Mt 13,31) (XII Consell de l'ACO)

dissabte, 6 de novembre del 2021

Amb la teva generositat

 


"La generositat no rau en que em donis allò que jo necessito més que tu, sinó en donar-me allò que tu necessites més que jo.”

Khalil Gibran.

dijous, 5 de novembre del 2020

No t'oblidem!

 

No t'oblidem! 

M. Josep Amador

Retrobant Pere Casaldàliga


"Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms." Pere Casaldàliga.

Puxan, ben segur que al final del teu camí també vas obrir el cor i el tenies ple de noms!

I amb alguns ja us heu retrobat aquest any prop de Déu!
Carme Gomà



 

dimarts, 5 de novembre del 2019

La tendresa és la millor arma per combatre el present



Vull creure que la tendresa
és la millor arma per combatre el present 
omplir de vida el futur (J. Marin)

 Puxan, el teu record és ben viu en nosaltres!
M. Carme Gomà

Sempre


Et continuem pensant, recordant, plorant, portant al cor.....ets part de la nostra vida. T’abraçaríem. Montserrat Queralt Pascual

dimarts, 16 d’abril del 2019

Quan pressentim...




Quan pressentim veient la branca nua, 
que malgrat tot l’ametller florirà; 
quan esperem al cor de la nit crua,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema 
per si un amor ens allarga la mà;
quan l’amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Jesús, d’abans, anava fent-nos veure
que allò que hom vol sempre ho pot abastar. 
La fe, a la creu, s’arrapa com una heura,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Ara el sabem vivent:amb amor paga
-memorial de partir-nos el pa-,
i és com un vi que es vessa i embriaga:
la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Gràcies, la teva petja continua en nosaltres.

M. Josep


dimarts, 6 de novembre del 2018

Onze anys, prop de Déu



«El Regne de Déu és una manera de relacionar-nos, és una possibilitat que no esdevé realitat, si jo no trio estimar i ser lliure.»
Maria del Mar Albajar  (ACO 12 d’octubre 2018)

Tu, Puxan, ja vas triar estimar des de la llibertat i ara propde Déu gaudeixes del seu Regne!
M. Carme Gomà Graell

diumenge, 5 de novembre del 2017

Deu anys, ja...

Del dia que ens vam acomiadar de la Cristina com a secretària de l'ACO

La vida...
... és una oportunitat, aprofita-la.
... és bellesa, admira-la.
... és un somni, fes-lo realitat.
... és un repte, afronta'l.
... és un deure, compleix-lo.
... és amor, gaudeix-ne.
... és un misteri, descobreix-lo.
... és una promesa, compleix-la.
... és dolor, supera’l.
... és un himne, canta’l.
... és felicitat, mereix-la.
... és vida, defensa-la.

           (Santa Teresa de Calcuta)

Puxan, en aquestes paraules hi ha el reflex de la teva vida! Després de 10 anys d’absència ens continues animant a lluitar perquè, des de la calma i de la confiança, el demà sigui millor!

M. Carme Gomà Graell

diumenge, 6 de novembre del 2016

Nou anys...

Al VIIè. Consell de l'ACO
mai t'oblidarem
ets present 
som comunió
(maldestra comunió)
...


mjosep

Nou tardors sense tu



“El record és visió que floreix al cor:
torna i torna com les estacions
o com els versos d’una cançó.”

                            Javier Bustamante


Puxan, des de fa nou tardors el teu record torna i torna

per reviure tants moments compartits tot fent camí...
M. Carme Gomà

divendres, 6 de novembre del 2015

Invisible als ulls, et recordem




"Aquí tens el meu secret.
És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor.
L'essencial és invisible als ulls."

Antoine de Saint-Exupéry

Puxan, aquesta frase tan coneguda del Petit Príncep penso que també era el teu secret i per això després de 8 anys d'absència et seguim tenint present en el record i en la pregària.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Set anys que et recordem...

Puxan, els anys passen però no t’oblidem i enyorem la teva capacitat de treball, d’acollir, de servir, de dir-nos per mitja teu el molt que Déu ens estima.


Quan els ànims i les forces ens flaquegen, el teu record ens encoratja a seguir treballant per fer possible els valors del  Regne de Déu en el nostre món proper i llunyà.
Carme Gomà

dijous, 18 de setembre del 2014

Estàs el primer a "favoritos"...

i així m'obligo , cada vegada que obro "la pestanya", a clicar-te,  a recordar-te, a veure't, a no oblidar-te, no fos cas que tanquessin aquesta pàgina.

Avui  és una data especial per a mi i he sentit la necessitat d'escriure aquestes ratlles. M'agradaria tant poder-ne parlar amb tu...però no hi ets fisicament. Em queda el teu testimoni i aquest "foradet" on et recordem tots els que t'hem conegut.

Segueix vetllant per tots els "d'aqui baix". Gràcies!!


Mjosep

divendres, 8 de novembre del 2013

Puxan, lluitem i esperem amb tu

Lluita i espera,
no et deixis vèncer
pren per senyera
la teva fe.
Reneix a la vida,
reneix a la dansa,
dóna esperança a
la teva gent.

Un tros de Poble
jove i alegre,
un tros de Poble
junts volem ser,
Jove i en vetlla
volem nostre Poble
jove i en vetlla
volem nostre gent.

És Crist qui camina
sembrant l'esperança
és Crist qui s'avança
i ens dóna l'Esperit.
Si ens dóna la vida
primer perdia,
ens dóna la joia,
l'amor i la Creu.


És dura la lluita,
és forta la marxa
són moltes les penes,
és poca la fe
Són molts els qui esperen
la nostra paraula
són molts els qui cerquen
sentir un nou alè.

Diran que és mentida
i " busca't la vida"
"és el teu problema"
"de què vas pel món"?
No deixis enrera
les raons de viure,
lluita i espera
amb la teva gent.

Puxan, recordant aquesta cançó que tantes vegades havíem cantat junt quan érem joves,
hi trobo les mateixes raons per seguir lluitant i esperant.


M. Carme Gomà

dimarts, 6 de novembre del 2012

Josep Mª, cinc anys absent…i tant present!!


Passen els anys i encara no sé posar paraules a la teva absència; imagino que ja no fan falta però, tot i així, en aquest nostre reinventar-nos continuat seguim sovint desorientats i anestesiats per la rutina i les seguretats.
Tot va massa ràpid i no sabem parar; no sabem dir prou a tanta injustícia, a tanta precarietat que ens envolta.
Puxan, amb el teu fer silenciós feia molt temps que havies dit prou; miraves el present cara a cara amb fermesa i tossuderia i ens mostraves noves maneres de comprometre’ns sense excuses, sense mediocritats.
Passa el temps però encara em cal mirar l’horitzó per deixar que parli el cor,  per a continuar parlant de tu i demanar-te que, des d’allí on siguis,  ens regalis un trosset del teu cel que, de ben segur, també és el nostre.
      Mª Lluïsa Viñals