Jo també l’estimava... però ell estimava més....
fa un any que penso que hauria de ser agraïda i expressar-me aquí
però segueixo sen se paraules
però vosaltres les aneu posant en aquest degoteig de textos que teniu la generositat de compartir i que m’omplen d’alegria quan els llegeixo i que em fan sentir més petita, però més plena.... i penso com n’era de gran ...i dono gràcies a Déu per haver-lo conegut i pels moments que vam compartir a la parròquia de martorell, a casa, amb els meus fills ...
fins i tot la malaltia va ser nou vincle d’unió entre amics : pere, araceli, angels, andreu... i d’eixamplament: assumpta, josep mª... i amb la comunitat martorellenca : “herminius”, mercè, anna , els canals, pi, pere.......
tu sí que vas multiplicar els talents..., no sense esforç i amb renúncies...quin tresor d’amor!
aconseguies que tots ens sentíssim estimats i un punt avergonyits de rebre un regal tan gran sense merèixer-lo...tenies el do i la voluntat de fer-nos sentir especials .....
prego a Déu perquè el teu esperit camini amb tots els que et vam conèixer
gràcies a tots
1 comentari:
Hola Maria Josep! Ja veus,ens ha "unit" el Josep MAria, altre cop, com quan et vaig conèixer "de debó". Una abraçada des de Bilbao.
LLUM
Publica un comentari a l'entrada