En els darrers mesos hem dit adéu a persones de l´àmbit públic:el professor Joan Solà, el polifacètic Labordeta, el camarada Camacho. Són persones que no les he conegut personalment sinó per la seva obra, per les seves declaracions, pels seus fets, i les he admirat i les admiro i em sento una mica més orfe.
Avui fa ja 3 anys que en Puxan va morir i per a mi continua essent un testimoni exemplar, un referent de Vida que no caduca. I perquè el tinc molt present, encara se´m fa estrany quan vinc a Catalunya no escapar-me a Nou Barris per compartir una estona de les nostres històries o no rebre els seus emails encoratjadors els diumenges ben d´hora el matí.Ell no sortia als mitjans però ha deixat una forta petjada en totes les persones que el vam conèixer. Quina sort hem tingut!
Montserrat Queralt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada