Quan pressentim veient la branca nua,
que malgrat tot l’ametller florirà;
quan esperem al cor de la nit crua,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.
Si en soledat vetllem el ble que crema
per si un amor ens allarga la mà;
quan l’amistat desbordi tot esquema,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.
Jesús, d’abans, anava fent-nos veure
que allò que hom vol sempre ho pot abastar.
La fe, a la creu, s’arrapa com una heura,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.
Ara el sabem vivent:amb amor paga
-memorial de partir-nos el pa-,
i és com un vi que es vessa i embriaga:
la nostra alegria ningú no ens la prendrà,
la nostra alegria ningú no ens la prendrà.
Gràcies, la teva petja continua en nosaltres.
M. Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada