Els teus amics i amigues, feligresos, veïns, familiars, companys, et recordem vivament. I volem aprofitar aquesta eina per compartir moments, experiències, records... de tot allò que ens has aportat.

dilluns, 25 d’agost del 2008

Aviat farà un any

Aviat farà un any que se´n va anar el Josep Mª Puxan i encara no m´ho crec.

Sóc una amiga de Martorell , on té molta gent que l´estima molt, com a tot arreu on va viure.

El seu record em serveix per entendre que no pot ser que hi hagi destí o final previst per nosaltres, perque és impossible traçar un destí com el d´ell, quin sentit té que se´n vagi una persona així als 58 anys?.

Els qui formeu part de la revista l´Agulla sou cristians i catòlics, jo ho sóc només una mica ,de cristiana sobretot,la resta és igual. Potser per això penso que el tema del destí ho veureu diferent,però segur que estareu d´acord amb mi que és molt difícil trobar-hi sentit.

Recordar-lo a ell també és tenir la certesa de que es pot ser completament feliç dedicant-se totalment i altruistament als altres.

Jo ja en tinc 40 i començo a pensar coses que ens fan por, però els testimonis de persones com ell fan que vegis llum per tot arreu i que no tinguis cap por perquè no té per què haver-hi límit per assolir la felicitat si estimes i respectes als altres.Pots assolir-ho tot i també te´n pots anar de cop,com ell, però ningú sap que passarà i aquí està la gràcia.

Ara li dic al Josep Mª :

Gràcies per ser un tan bon exemple, i sé que estaràs d´acord amb mi en que les persones com tú és igual la religió que defensin perque ells i el seu exemple són la única religió.

Fins sempre!

Lídia Arpal Sagristà

Barcelona, 25 d´agost de 2008

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No vaig conèixer personalment al Josep Mª, però si a persones que com ell han dedicat tota la seva vida als altres de manera altruista.
Ben es cert que no hi un final previst per nosaltres, però és en aquest camí , quan arriben i passem els 40 que hem de ser capaços de trobar un veritable sentit a la vida i assolir i donar aquesta felicitat de la que parles.
Ens vam conèixer fa temps i estic segur que la teva llum encara continua brillant.

Anònim ha dit...

Hola Lidia! No sé si llegiràs aquest missatgem, perquè jo ge obert elblog per cercar una persona i t'he trobat a tú!. M'han dit que estàs molt bé i molt activa... A veure si t'apropes a Bilbao i fem uns "potes". Una abraçda. LLUM SAUMELL.