Sí Puxan, ja en són quatre els anys d'ençà d'aquell "A
reveure"...i passen ràpid, massa ràpid, pràcticament sense adonar-nos
i sense posar l'atenció en allò que és l' important, com tu ens deies.
Sí Puxan, continuem endavant en un moment de força complexitat a tots els
nivells. Sovint penso què ens diries o quines serien ara les teves paraules per
a fer-nos espavil·lar, per a posar-nos en marxa de nou malgrat el fort desig de
plegar veles.
Sí Puxan, alguna cosa hi deus estar fent...allí on siguis, perquè orfes de les
teves paraules seguim portant a dins la força del teu Esperit que ens esperona
a viure a fons i a continuar estimant de veres.
Mª Lluïsa Viñals
1 comentari:
gràcies per posar paraules a un sentiment compartit...
mjosep
Publica un comentari a l'entrada