Onze anys, prop de Déu

«El Regne de Déu és una manera de relacionar-nos, és una possibilitat que no esdevé realitat, si jo no trio estimar i ser lliure.»

Maria del Mar Albajar  (ACO 12 d’octubre 2018)

Tu, Puxan, ja vas triar estimar des de la llibertat i ara propde Déu gaudeixes del seu Regne!

M. Carme Gomà Graell

Deu anys, ja...

Del dia que ens vam acomiadar de la Cristina com a secretària de l'ACO

La vida...

... és una oportunitat, aprofita-la.

... és bellesa, admira-la.

... és un somni, fes-lo realitat.

... és un repte, afronta'l.

... és un deure, compleix-lo.

... és amor, gaudeix-ne.

... és un misteri, descobreix-lo.

... és una promesa, compleix-la.

... és dolor, supera’l.

... és un himne, canta’l.

... és felicitat, mereix-la.

... és vida, defensa-la.

           (Santa Teresa de Calcuta)

Puxan, en aquestes paraules hi ha el reflex de la teva vida! Després de 10 anys d’absència ens continues animant a lluitar perquè, des de la calma i de la confiança, el demà sigui millor!

M. Carme Gomà Graell

Nou anys...

Al VIIè. Consell de l'ACO

mai t'oblidarem

ets present 

som comunió

(maldestra comunió)

...

mjosep

Nou tardors sense tu

“El record és visió que floreix al cor:

torna i torna com les estacions

o com els versos d’una cançó.”

                            Javier Bustamante

Puxan, des de fa nou tardors el teu record torna i torna

per reviure tants moments compartits tot fent camí...

M. Carme Gomà

Invisible als ulls, et recordem

"Aquí tens el meu secret.
És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor.
L'essencial és invisible als ulls."

Antoine de Saint-Exupéry

Puxan, aquesta frase tan coneguda del Petit Príncep penso que també era el teu secret i per això després de 8 anys d'absència et seguim tenint present en el record i en la pregària.

Set anys que et recordem...

Puxan, els anys passen però no t’oblidem i enyorem la teva capacitat de treball, d’acollir, de servir, de dir-nos per mitja teu el molt que Déu ens estima.

Quan els ànims i les forces ens flaquegen, el teu record ens encoratja a seguir treballant per fer possible els valors del  Regne de Déu en el nostre món proper i llunyà.

Carme Gomà

Estàs el primer a "favoritos"...

i així m'obligo , cada vegada que obro "la pestanya", a clicar-te,  a recordar-te, a veure't, a no oblidar-te, no fos cas que tanquessin aquesta pàgina.

Avui  és una data especial per a mi i he sentit la necessitat d'escriure aquestes ratlles. M'agradaria tant poder-ne parlar amb tu...però no hi ets fisicament. Em queda el teu testimoni i aquest "foradet" on et recordem tots els que t'hem conegut.

Segueix vetllant per tots els "d'aqui baix". Gràcies!!

Mjosep

Puxan, lluitem i esperem amb tu

Lluita i espera,

no et deixis vèncer

pren per senyera

la teva fe.

Reneix a la vida,

reneix a la dansa,

dóna esperança a

la teva gent.

Un tros de Poble

jove i alegre,

un tros de Poble

junts volem ser,

Jove i en vetlla

volem nostre Poble

jove i en vetlla

volem nostre gent.

És Crist qui camina

sembrant l'esperança

és Crist qui s'avança

i ens dóna l'Esperit.

Si ens dóna la vida

primer perdia,

ens dóna la joia,

l'amor i la Creu.

És dura la lluita,

és forta la marxa

són moltes les penes,

és poca la fe

Són molts els qui esperen

la nostra paraula

són molts els qui cerquen

sentir un nou alè.

Diran que és mentida

i " busca't la vida"

"és el teu problema"

"de què vas pel món"?

No deixis enrera

les raons de viure,

lluita i espera

amb la teva gent.

Puxan, recordant aquesta cançó que tantes vegades havíem cantat junt quan érem joves,

hi trobo les mateixes raons per seguir lluitant i esperant.

M. Carme Gomà

Josep Mª, cinc anys absent…i tant present!!

Passen els anys i encara no sé posar paraules a la teva absència; imagino que ja no fan falta però, tot i així, en aquest nostre reinventar-nos continuat seguim sovint desorientats i anestesiats per la rutina i les seguretats.

Tot va massa ràpid i no sabem parar; no sabem dir prou a tanta injustícia, a tanta precarietat que ens envolta.

Puxan, amb el teu fer silenciós feia molt temps que havies dit prou; miraves el present cara a cara amb fermesa i tossuderia i ens mostraves noves maneres de comprometre’ns sense excuses, sense mediocritats.

Passa el temps però encara em cal mirar l’horitzó per deixar que parli el cor,  per a continuar parlant de tu i demanar-te que, des d’allí on siguis,  ens regalis un trosset del teu cel que, de ben segur, també és el nostre.

      Mª Lluïsa Viñals

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! (Mt 5,6)

Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns homes sobre uns altres, unes nacions sobre unes altres, participen  en la construcció d’una humanitat lliure de totes les opressions i afavoreixen que tothom tingui els béns necessaris per a una vida digna. Feliços ells perquè són capaços de viure els veritables ideals humans.

Puxan, en el 5è aniversari de la teva mort et dediquem aquesta Benaurança extreta del Manifest de l'ACO d'aquest any. Amb ella et volem dir que el teu esperit de servei ens és força i empenta per a continuar anunciant la Bona Notícia de l'Evangeli ara i aquí.

M Carme Gomà

Fa 5 anys amb el Josep Maria al Bruc....

Ara fa cinc anys, el juny del 2007, l'Andreu i jo vàrem celebrar els 25 anys de casats...Va ser un dia bonic. Van venir els amics, alguns amb els fills,... i el Josep Maria, el nostre nexe d'unió, el nostre capellà de joventut, el nostre amic comú , ara.
El meu Andreu va fer un muntatge nostàlgic-fotogràfic-musical, que va donar peu a tants records i comentaris....... vam fer una sobretaula llarga ....
Tots sabíem que era una trobada especial, ....
Cada estiu quan la repetim , ell, com Jesús, és amb nosaltres.
Aquest any encara no l'hem feta, i necessitava compartir amb vosaltres el viu desig de fer-la i el record que cada mes de juny sem fa present.

Josep Mª, guapo!!

Mjosep

I ja en són quatre...

Sí Puxan, ja en són quatre els anys d'ençà d'aquell "A reveure"...i passen ràpid, massa ràpid, pràcticament sense adonar-nos i sense posar l'atenció en allò que és l' important, com tu ens deies.

Sí Puxan, continuem endavant en un moment de força complexitat a tots els nivells. Sovint penso què ens diries o quines serien ara les teves paraules per a fer-nos espavil·lar, per a posar-nos en marxa de nou malgrat el fort desig de plegar veles.

Sí Puxan, alguna cosa hi deus estar fent...allí on siguis, perquè orfes de les teves paraules seguim portant a dins la força del teu Esperit que ens esperona a viure a fons i a continuar estimant de veres.

Mª Lluïsa Viñals

Quatre anys sense en Puxan

Senyor, et donem gràcies pel Puxan,

perquè darrera la seva senzillesa

sempre hi vam trobar la persona

capaç d’estimar i de confiar en Tu

per donar-se als altres.

Fes que, a prop teu, segueixi essent

un referent ben viu per tots nosaltres.

M Carme Gomà

No caduca

En els darrers mesos hem dit adéu a persones de l´àmbit públic:el professor Joan Solà, el polifacètic Labordeta, el camarada Camacho. Són persones que no les he conegut personalment sinó per la seva obra, per les seves declaracions, pels seus fets, i les he admirat i les admiro i em sento una mica més orfe.

Avui fa ja 3 anys que en Puxan va morir i per a mi continua essent un testimoni exemplar, un referent de Vida que no caduca. I perquè el tinc molt present, encara se´m fa estrany quan vinc a Catalunya no escapar-me a Nou Barris per compartir una estona de les nostres històries o no rebre els seus emails encoratjadors els diumenges ben d´hora el matí.Ell no sortia als mitjans però ha deixat una forta petjada en totes les persones que el vam conèixer. Quina sort hem tingut!

Montserrat Queralt

Ja fa tres anys...

Puxan, després de tres anys d'absència, et volem dir com ens ajudes a no defallir en el seguiment de Jesucrist. Una aventura gens fàcil perquè fer atenció al que ens demana el Senyor, moltes vegades ens incomoda i se'ns fa difícil ser-li fidels.

Podem continuar caminant amb l'ajut del seu mateix Esperit i d'un testimoniatge, com el teu, que ens encoratja i il·lumina el camí per on hem de seguir.

Gràcies, Puxan, no t'oblidem.

Carme Gomà

Bona Pasqua!

A tots els amics i amigues del Puxan que aneu treient el cap per aquí us desitjo una bona Pasqua!

Estic segura que el Josep Maria, per allà dalt el cel, ha degut col.laborar a organitzar alguna trobada, discretament com sempre.

Records,

montserrat queralt

Dues fotografies inèdites

Salva Clarós

Sempre hi serà

Sempre hi serà ,sempre el recordarem ,aquell mossèn ,amic i company de jocs que teníem ,que en el any 1973 anava en pantalons curts i camisa de cuadres, deu meu! quin capellà!, i també en banyador! ,a la bassa de sant salvador de Torroella.. Si,si era ell en Josep Mª ,això es un record més de:

Maitechu d'Abrera

Tot just fa un any

Puxan, avui fa un any que ens vas deixar. El temps passa, però el teu record és ben viu perquè fins al final el que ens vas regalar va ser la teva vida i això ens va calar a fons. Gràcies pel teu testimoni de fe i de vida. M.Carme Gomà

Gràcies a tots

Jo també l’estimava... però ell estimava més....

fa un any que penso que hauria de ser agraïda i expressar-me aquí

però segueixo sen se paraules

però vosaltres les aneu posant en aquest degoteig de textos que teniu la generositat de compartir i que m’omplen d’alegria quan els llegeixo i que em fan sentir més petita, però més plena.... i penso com n’era de gran ...i dono gràcies a Déu per haver-lo conegut i pels moments que vam compartir a la parròquia de martorell, a casa, amb els meus fills ...

fins i tot la malaltia va ser nou vincle d’unió entre amics : pere, araceli, angels, andreu... i d’eixamplament: assumpta, josep mª... i amb la comunitat martorellenca : “herminius”, mercè, anna , els canals, pi, pere.......

tu sí que vas multiplicar els talents..., no sense esforç i amb renúncies...quin tresor d’amor!

aconseguies que tots ens sentíssim estimats i un punt avergonyits de rebre un regal tan gran sense merèixer-lo...tenies el do i la voluntat de fer-nos sentir especials .....

prego a Déu perquè el teu esperit camini amb tots els que et vam conèixer

gràcies a tots

maria josep amador i amat