Amb la teva generositat

 

"La generositat no rau en que em donis allò que jo necessito més que tu, sinó en donar-me allò que tu necessites més que jo.”

Khalil Gibran.

No t'oblidem!

 

No t'oblidem! 

M. Josep Amador

Retrobant Pere Casaldàliga

"Al final del camí em diran: 'Has viscut? Has estimat?' I jo, sense dir res, obriré el cor ple de noms." Pere Casaldàliga.

Puxan, ben segur que al final del teu camí també vas obrir el cor i el tenies ple de noms!

I amb alguns ja us heu retrobat aquest any prop de Déu!

Carme Gomà

 

La tendresa és la millor arma per combatre el present

Vull creure que la tendresa

és la millor arma per combatre el present 

i omplir de vida el futur (J. Marin)

 Puxan, el teu record és ben viu en nosaltres!

M. Carme Gomà

Sempre

Et continuem pensant, recordant, plorant, portant al cor.....ets part de la nostra vida. T’abraçaríem. Montserrat Queralt Pascual

Quan pressentim...

Quan pressentim veient la branca nua, 

que malgrat tot l’ametller florirà; 

quan esperem al cor de la nit crua,

la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 

la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Si en soledat vetllem el ble que crema 

per si un amor ens allarga la mà;

quan l’amistat desbordi tot esquema,

la nostra alegria ningú no ens la prendrà,

la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Jesús, d’abans, anava fent-nos veure

que allò que hom vol sempre ho pot abastar. 

La fe, a la creu, s’arrapa com una heura,

la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 

la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Ara el sabem vivent:amb amor paga

-memorial de partir-nos el pa-,

i és com un vi que es vessa i embriaga:

la nostra alegria ningú no ens la prendrà, 

la nostra alegria ningú no ens la prendrà.

Gràcies, la teva petja continua en nosaltres.

M. Josep

Onze anys, prop de Déu

«El Regne de Déu és una manera de relacionar-nos, és una possibilitat que no esdevé realitat, si jo no trio estimar i ser lliure.»

Maria del Mar Albajar  (ACO 12 d’octubre 2018)

Tu, Puxan, ja vas triar estimar des de la llibertat i ara propde Déu gaudeixes del seu Regne!

M. Carme Gomà Graell

Deu anys, ja...

Del dia que ens vam acomiadar de la Cristina com a secretària de l'ACO

La vida...

... és una oportunitat, aprofita-la.

... és bellesa, admira-la.

... és un somni, fes-lo realitat.

... és un repte, afronta'l.

... és un deure, compleix-lo.

... és amor, gaudeix-ne.

... és un misteri, descobreix-lo.

... és una promesa, compleix-la.

... és dolor, supera’l.

... és un himne, canta’l.

... és felicitat, mereix-la.

... és vida, defensa-la.

           (Santa Teresa de Calcuta)

Puxan, en aquestes paraules hi ha el reflex de la teva vida! Després de 10 anys d’absència ens continues animant a lluitar perquè, des de la calma i de la confiança, el demà sigui millor!

M. Carme Gomà Graell

Nou anys...

Al VIIè. Consell de l'ACO

mai t'oblidarem

ets present 

som comunió

(maldestra comunió)

...

mjosep

Nou tardors sense tu

“El record és visió que floreix al cor:

torna i torna com les estacions

o com els versos d’una cançó.”

                            Javier Bustamante

Puxan, des de fa nou tardors el teu record torna i torna

per reviure tants moments compartits tot fent camí...

M. Carme Gomà

Invisible als ulls, et recordem

"Aquí tens el meu secret.
És molt senzill: només s'hi veu bé amb el cor.
L'essencial és invisible als ulls."

Antoine de Saint-Exupéry

Puxan, aquesta frase tan coneguda del Petit Príncep penso que també era el teu secret i per això després de 8 anys d'absència et seguim tenint present en el record i en la pregària.

Set anys que et recordem...

Puxan, els anys passen però no t’oblidem i enyorem la teva capacitat de treball, d’acollir, de servir, de dir-nos per mitja teu el molt que Déu ens estima.

Quan els ànims i les forces ens flaquegen, el teu record ens encoratja a seguir treballant per fer possible els valors del  Regne de Déu en el nostre món proper i llunyà.

Carme Gomà

Estàs el primer a "favoritos"...

i així m'obligo , cada vegada que obro "la pestanya", a clicar-te,  a recordar-te, a veure't, a no oblidar-te, no fos cas que tanquessin aquesta pàgina.

Avui  és una data especial per a mi i he sentit la necessitat d'escriure aquestes ratlles. M'agradaria tant poder-ne parlar amb tu...però no hi ets fisicament. Em queda el teu testimoni i aquest "foradet" on et recordem tots els que t'hem conegut.

Segueix vetllant per tots els "d'aqui baix". Gràcies!!

Mjosep

Puxan, lluitem i esperem amb tu

Lluita i espera,

no et deixis vèncer

pren per senyera

la teva fe.

Reneix a la vida,

reneix a la dansa,

dóna esperança a

la teva gent.

Un tros de Poble

jove i alegre,

un tros de Poble

junts volem ser,

Jove i en vetlla

volem nostre Poble

jove i en vetlla

volem nostre gent.

És Crist qui camina

sembrant l'esperança

és Crist qui s'avança

i ens dóna l'Esperit.

Si ens dóna la vida

primer perdia,

ens dóna la joia,

l'amor i la Creu.

És dura la lluita,

és forta la marxa

són moltes les penes,

és poca la fe

Són molts els qui esperen

la nostra paraula

són molts els qui cerquen

sentir un nou alè.

Diran que és mentida

i " busca't la vida"

"és el teu problema"

"de què vas pel món"?

No deixis enrera

les raons de viure,

lluita i espera

amb la teva gent.

Puxan, recordant aquesta cançó que tantes vegades havíem cantat junt quan érem joves,

hi trobo les mateixes raons per seguir lluitant i esperant.

M. Carme Gomà

Josep Mª, cinc anys absent…i tant present!!

Passen els anys i encara no sé posar paraules a la teva absència; imagino que ja no fan falta però, tot i així, en aquest nostre reinventar-nos continuat seguim sovint desorientats i anestesiats per la rutina i les seguretats.

Tot va massa ràpid i no sabem parar; no sabem dir prou a tanta injustícia, a tanta precarietat que ens envolta.

Puxan, amb el teu fer silenciós feia molt temps que havies dit prou; miraves el present cara a cara amb fermesa i tossuderia i ens mostraves noves maneres de comprometre’ns sense excuses, sense mediocritats.

Passa el temps però encara em cal mirar l’horitzó per deixar que parli el cor,  per a continuar parlant de tu i demanar-te que, des d’allí on siguis,  ens regalis un trosset del teu cel que, de ben segur, també és el nostre.

      Mª Lluïsa Viñals

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà! (Mt 5,6)

Els que no es creuen de braços davant les injustícies que cometen uns homes sobre uns altres, unes nacions sobre unes altres, participen  en la construcció d’una humanitat lliure de totes les opressions i afavoreixen que tothom tingui els béns necessaris per a una vida digna. Feliços ells perquè són capaços de viure els veritables ideals humans.

Puxan, en el 5è aniversari de la teva mort et dediquem aquesta Benaurança extreta del Manifest de l'ACO d'aquest any. Amb ella et volem dir que el teu esperit de servei ens és força i empenta per a continuar anunciant la Bona Notícia de l'Evangeli ara i aquí.

M Carme Gomà

Fa 5 anys amb el Josep Maria al Bruc....

Ara fa cinc anys, el juny del 2007, l'Andreu i jo vàrem celebrar els 25 anys de casats...Va ser un dia bonic. Van venir els amics, alguns amb els fills,... i el Josep Maria, el nostre nexe d'unió, el nostre capellà de joventut, el nostre amic comú , ara.
El meu Andreu va fer un muntatge nostàlgic-fotogràfic-musical, que va donar peu a tants records i comentaris....... vam fer una sobretaula llarga ....
Tots sabíem que era una trobada especial, ....
Cada estiu quan la repetim , ell, com Jesús, és amb nosaltres.
Aquest any encara no l'hem feta, i necessitava compartir amb vosaltres el viu desig de fer-la i el record que cada mes de juny sem fa present.

Josep Mª, guapo!!

Mjosep

I ja en són quatre...

Sí Puxan, ja en són quatre els anys d'ençà d'aquell "A reveure"...i passen ràpid, massa ràpid, pràcticament sense adonar-nos i sense posar l'atenció en allò que és l' important, com tu ens deies.

Sí Puxan, continuem endavant en un moment de força complexitat a tots els nivells. Sovint penso què ens diries o quines serien ara les teves paraules per a fer-nos espavil·lar, per a posar-nos en marxa de nou malgrat el fort desig de plegar veles.

Sí Puxan, alguna cosa hi deus estar fent...allí on siguis, perquè orfes de les teves paraules seguim portant a dins la força del teu Esperit que ens esperona a viure a fons i a continuar estimant de veres.

Mª Lluïsa Viñals

Quatre anys sense en Puxan

Senyor, et donem gràcies pel Puxan,

perquè darrera la seva senzillesa

sempre hi vam trobar la persona

capaç d’estimar i de confiar en Tu

per donar-se als altres.

Fes que, a prop teu, segueixi essent

un referent ben viu per tots nosaltres.

M Carme Gomà

No caduca

En els darrers mesos hem dit adéu a persones de l´àmbit públic:el professor Joan Solà, el polifacètic Labordeta, el camarada Camacho. Són persones que no les he conegut personalment sinó per la seva obra, per les seves declaracions, pels seus fets, i les he admirat i les admiro i em sento una mica més orfe.

Avui fa ja 3 anys que en Puxan va morir i per a mi continua essent un testimoni exemplar, un referent de Vida que no caduca. I perquè el tinc molt present, encara se´m fa estrany quan vinc a Catalunya no escapar-me a Nou Barris per compartir una estona de les nostres històries o no rebre els seus emails encoratjadors els diumenges ben d´hora el matí.Ell no sortia als mitjans però ha deixat una forta petjada en totes les persones que el vam conèixer. Quina sort hem tingut!

Montserrat Queralt