Ens costa d’acceptar, però en Josep Maria ja no és entre nosaltres. La nostre petitesa
humana ens
fa
sentir en
aquest
moment
més
orfes, tot i que creiem que ell ja
gaudeix
de
la
plenitud
de
Déu.
El grup d’ACO, hem compartit la vivència del seu acompanyament al llarg de tants i tants anys. Veiem que ens és difícil poder expressar des de la paraula, tot el que hem viscut i hem rebut del Puxan. Avui sentim aquest buit físic entre nosaltres, però el tenim molt present en els nostres cors.
El Puxan, com tothom l’anomenava, ha estat un home de fe, d’esperança i d’amor als germans, el que en diem un “home de Déu”. En ell s’han fet realitat les paraules de l’evangeli: “jo no he vingut a ser servit, sinó a servir”. Ho ha viscut i n’ha estat testimoni entre la gent del barri, de la JOBAC, la JOC i l’ACO, i de la comunitat parroquial, entre tanta i tanta gent que ell ha acompanyat.
Com a consiliari i company, ens ha deixat un testimoni que és una petjada profunda. Hem rebut a través d’ell, estimació, comprensió, alegria de viure, coherència de vida des de l’evangeli, i coratge per continuar endavant vencent les dificultats. Un testimoni de com ha viscut la malaltia que ens ha impressionat.
Donem gràcies a Déu per haver pogut fer camí junts amb en Puxan durant molts anys. Puxan, et demanem que des del Pare, continuïs acompanyant-nos!!
Carme Calzada, Salva Clarós, Lourdes Gimenez, Liria Roman, José Antonio Ruiz, Montserrat Sidera.
(Grup Pla de Fornells (ACO Nou Barris)
Ens costa d’acceptar, però en Josep Maria ja no és entre nosaltres. La nostre petitesa humana ens fa sentir en aquest moment més orfes, tot i que creiem que ell ja gaudeix de la plenitud de Déu. 
1 comentari:
Malgrat els anys que feia que no ens vèiem, la seva mort m'ha portat tristesa. Temps que ja han passat i temps recordat.
Avel.lí Serrano
Publica un comentari a l'entrada