Aquest ha estat un "engany" consentit, Josep Mª. Què et pensaves, que ens crèiem allò de les pastilles miraculoses que t'havien aturat la malaltia? Res de res, noi. No volies que ningú patís per tu però, fins a quin punt calia calcular o preveure-ho tot tant? Et trobarem a faltar, et trobaré a faltar i molt! Hem tingut un temps llarg de relació, tot unprivilegi.Ja de nena, a Sant Salvador de Torruella... la retrobada després en els moviments...i ja en aquests darrers deu anys un contacte més seguit. Estones compartides a casa, amb el Jordi i els fills, fent el sopar, canviant bolquers o posant xumets. No t'atabalis! -em deies-, ara toca fer això, oblida't d'allò, no és el moment, viu el present, no et compliquis la vida, accepta, disfruta, celebra, confia, posa't les piles... Quanta realitat junta, quant tocar de peus a terra!Vull pensar que des del cel l'esperit ens farà de mitjancer fins que ens retrobem. Però...mentrestant...no ho sé...caldrà esperar un temps...fer-te un lloc ben endins... i estimar molt. Per què en el fons, era això, oi?
Mª Lluïsa Viñals
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada