Germà divertit i espontani

Com estava anunciat, vam aplegar-nos al Casal de Rubí més d'una vintena de companys preveres del Josep Maria Puxan. Com va dir el Pep Soler, el record amical tenia la millor expressió en l'Eucaristia que compartíem, com tantes vegades havíem celebrat junts.

El relat dels deixebles d'Emaús ens aproximava a l'espiritualitat del Puxan que ha estat per a tots els qui l'hem tractat, un amic que ens HA ACOMPANYAT amb la discreció i tendresa que es fa tant clara i pedagògica en aquesta història.

Vam anar desgranant records i testimonis...La seva autoexigència i austeritat. La seva ironia i sortides, de vegades sorprenents... El seu estil tant lliure... i a la vegada tan ordenat en el treball, en el servei, en la preparació de les reunions i l'agenda...La seva voluntat exemplar en la pregària que feia diàriament a les sis del matí, com una necessitat connatural a totes les altres activitats del dia... Algú deia que les benetes de Puiggraciós solien comentar als hostes de pas: "l'altre dia va venir en Puxan a fer recés i va dir..." Ja era algú de la família...puntual en el seu ritme de trobar uns dies de recés. Creia que els laics tenien un paper fonamental en la comunitat i així va poder viure la malaltia en contacte directe amb la comunitat, i entenia el seu paper de prevere amb un estil molt proper, molt horitzontal...Pensava que el ministeri era això, un servei. Era un treballador, un obrer del Regne. Amic de tothom, relacionat amb creients de tota mena i persones allunyades del contacte amb l'Església.

Coincidíem que la seva energia i capacitat de relació i d'arribar a fons a les persones...estava arrelada en l'evangeli de Jesús, que anava alimentant amb una lectura pacient i constant,-la lectura de la Bíblia li agradava tant o més que la xocolata!- que il.luminava rostres de persones i situacions de vida, detalls de vegades insignificants. Ha sigut un germà divertit i espontani... però també, per a nosaltres, un mestre en el servei als grups, a les comunitats i a cada una de les persones que han pogut connectar amb ell. Vam donar gràcies a Déu per aquest testimoni entranyable que ens ha deixat el Puxan. A reveure! Josep M. Fisa