Hem compartit la fe, l'amistat, la feina, la festa i finalment la malaltia. Encara sembla que et sento dient-me, una setmana abans de morir, no pateixis que estic la mar de bé.
De fet ha sigut durant la malaltia quan hem parlat més, tu sempre amb to positiu i serè, convivint amb ella sense cap queixa ni retret. Gràcies pel teu testimoni de fe i de vida! Has deixat una empremta que no s'esborrarà mai.
Una cosa ens ha quedat pendent: repetir aquella visita nocturna a la ciutat de Vic. Participàvem en el VIIè. Consell de l'ACO i després d'una dura jornada de treball ens mereixíem un esbarjo. El cas és que tu, incansable, vas empènyer la cadirade rodes, en què jo anava aseguda, per tota la ciutat.
Ben segur que, quan ens retrobem, tot serà joia i fesa a desdir perquè estarem a la presència del Senyor.
M. Carme Gomà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada