Gràcies per haver-nos estimat tant!

Amb en Josep Maria ens vam conèixer quan jo era una nena, ara fa més de 35 anys.Ha estat el meu professor de català, monitor de colònies, company del Pirineu,cmpany del secretariat de la JOC, consiliari del grup de l´ACO i sobretot amic. Des que ara fa uns anys vivíem lluny un de l´altre mantenìem la nostra relació quan jo m´escapava a Catalunya i sobretot via email: una setmana un, una setmana l´altra anàvem compartint la nostra vida tal com havíem fet sempre.Dijous passat per Tots Sants, em deia: "Goig d'una comunitat que ha anat funcionant, de l'afecte i l'interès constant de la família, dels amics, dels membres de la parròquia, dels més col·laboradors, de la gent de missa, de gent del carrer.... I jo més conscient de la "normalitat" que he de viure, una normalitat que he de vetllar, que és la d'ara i no la de fa un temps, que malgrat em trobi bé no puc baixar la guàrdia... pel bé de tots, i també pel meu.Imperssió que cada dia em trobo millor, però el crit unànime, "cuida't i deixat cuidar".....Gràcies, Josep Maria, per haver-nos estimat tant.

Montserrat Queralt